De casa cap endins

Dia de les llengües MATERNES

El 21 de febrer és el Dia Internacional de les Llengües Maternes. El següent vídeo és un cant a la importància de les llengües sota el lema "Your language matter" i sobretot ressalta la importància de les minoritàries que són les que més suport necessiten:

Des de l'escola també li hem volgut fer un homenatge a aquest dia. Aquí teniu un petit audio amb les llengües maternes d'alguns nens/es de l'escola:

Llengües maternes ESCOLA

Què et passa? No ho sé.

Què et passa? No ho sé. Quantes vegades haurem dit o haurem escoltat algú que ens ho diu? I si fós que no trobem la paraula?

L'Eduard Punset juntament amb Rafael Bisquerra han creat un mapa gràfic de 307 emocions diferents i com es relacionen entre elles.

Un exemple, l'alegria

Espais públics, espais també per crear

Aprop Inverness (Escòcia)

Un festival de DANSA per tenir en compte!!

IMPULSTANZ

Impulstanz és un festival de dansa que té lloc a la ciutat de Vienna durant un mes sencer cada estiu. És una recomanació tan per petits com per grans, tan per professionals com pels que s'inicien en el món de la dansa. És un moment per disfrutar de la dansa i donarli el valor que es mereix. És un mes en que la ciutat es vesteix de dansa, es capgira i tothom balla. 

Un conte un pèl peculiar

Coneixeu en SANTI? Sí, és aquest personatge que va tan carregat. Sabeu per què? Doncs perquè va al pati de la seva escola i allà es trobarà amb nens i nenes que parlen, miren i escolten diferent. Vols saber com? Doncs no et queda una altra opció que llegir-lo. Endavant!!

"L'escultura, la millor forma de plantejar preguntes" Jaume Plensa

L'exposició de  l'escultor Jaume Plensa es pot veure en aquests moments i fins el 22 d'abril del 2019 al MACBA. És un recorregut per gairebé tres dècades del seu treball. 

Exposició Jaume Plensa (MACBA, Barcelona)

Fins el moment havia constatat que la filosofia s'encarrega d'evocar constantment preguntes, moltes vegades sense trobar-hi resposta. El que no havia comprovat mai és com l'escultura també ho pot fer. 

Jaume Plensa, a través de metàfores visuals moltes vegades fetes a gran escala, et qüestiona i et deixa en situació d'interrogant, però al mateix temps et situa com a accionador. Juga amb elements com el so-silenci, pes-lleugeresa dels materials que utilitza. Les escultures exposades dialoguen amb l'espectador que no se sent com a tal, se sent que hi conviu i que hi forma part. 

Entrar en el món i en el joc de l'artista és un plaer que  no sempre s'aconsegueix. És una màgia que en alguns moments experimentes però que no sempre passa i Plensa ho aconsegueix.

Enhorabona.

Parlem en femení

Conec dones altes, baixes, porugues, intrèpides. Ràpides com gaseles i lentes com tortugues. Que es rodegen de persones i solitàries. Que mengen com llimes i que s'atipen amb poc. Que parlen pels descosits i que fan amb silenci. Que riuen a ple pulmó i que s'enfaden quan cal. Que han viscut molt i d'altres que just arriben. Que volen ser bombers i periodistes. Mares, germanes, àvies, tot plegat i a la vegada. Que es desplacen amb patinet, bicicleta o són d'un altre planeta. 

Quan penso en cadascuna d'elles, no puc evitar fer-ho en femení i quan ens trobem  "parlem en femení".

K de Kandinsky

Avui hem fet unes escultures amb el materials dels bloc lògics. Els infants de p5 de l'Escola Josep Montserrat deien que eren "peces, triangles, rodones, rectangles, quadrats o figures geomètriques". També deien que un rectangle podia ser un mòbil, una dent d'un nen, una aleta de tauró, un sol... Cadascuna d'elles representa alguna cosa per a ells. Després vam crear una escultura amb diferents peces i representaven altres coses, com per exemple: un coet, un tren...

Després se'ls hi va mostrar algunes de les següents pintures del pintor Kandinsky:

L'art en la majoria de casos és abstracte, representa, simbolitza. Sota l'ull de l'infant això ja és una obvietat. 

Rap en clau de Dahl

Partint del llibre de Roald Dahl "Cuentos en verso para niños perversos", un grup d'estudiants de  6è de l'escola Josep Montserrat de Mataró han construït rimes jugant amb la sonoritat de les paraules. 


Primerament han realitzat una rima per parelles i després les hem ajuntat per formar aquesta poesia que teniu a continuació:

Esta mañana no quise ir a la escuela

porqué me dio un gran dolor de muela.

Siempre entramos a las nueve 

y pocas veces llueve.

Ahir a informàtica vam estar amb una parella

per redactar sobre la vida d'una dona bella.

També vam fer educació física 

però no vam tenir gaire química.

Amb els fillols per la tarda

vam fer lectura en veu alta.

Quan l'Oriol i en David parlaven

els altres cantaven.

I quan la Sagrario estava parlant

jo estava jugant.

Mentre jo estava fent un partit

l'Ainhoa es partia el pit

i mentre ella estava a les grades parlant

el Gerard estava jugant.

Al sortir de l'escola, a la riera,

Esborranys utilitzats

em vaig trobar a la meva peluquera.

Y después fui a un hotel

y me sirvieron un te con miel.

Avui només arribar, els nens estudien sense parar

però la mestra vol continuar.

Decidit! A la Quima li regalem un joc de plastilina

i un tros de mandarina.

Avui a música qui toca el trombó 

premi!! es menja un bombó.

Però en Sergi vol una nau...

i sabeu què? li demana a l'Arnau.

El baile de fin de curso es divertido

así que no podrás decir que es aburrido.

¿Te apuntas?

Mañana es mi cumpleaños,

como todos los años

Y perdona si en clase de música os chafo la guitarra 

porqué ya son las 10.43

y esta rima me da mucho estrés!

Ara ja només falta el títol, posar-hi una mica de música de fons i ja teniu un rap!!!

Qui diu ara que la poesia no és música?

Endavant resilient!!!

En ocasions fa por exterioritzar el que pensem: a vegades perquè no volem, altres perquè no podem. I aquí és on juga un paper molt important l'art. Les representacions artístiques en són plenes de totes aquestes pors, de totes aquestes històries i pensaments. I en elles, tal i com apunta Boris Cyrulnik, ens hi reconeixem i en podem parlar, desde la distància. En aquest vídeo que adjunto a continuació podeu escoltar una conferència d'aquest neuropsiquiatra:

Resiliencia: el dolor es inevitable, el sufrimiento es opcional

Tal i com diu Cyrulnik, el dolor és un però el patiment o la representació d'allò que ens ha passat ho podem viure infinitat de vegades. El patiment per tan, ens juga en contra, és una guerra que tenim les de perdre. I no ens mereixem perdre, almenys contra nosaltres mateixos. 

Per amants de l'espai

Una visita molt recomanable, tan per infants com per adults amants de l'espai, és el parc científic "la Ciutat de l'Espai" situada a la ciutat de Toulouse. Un lloc on hi pots aprendre jugant i interactuant, pots caminar per la superfície lunar, veure un tros de lluna, veure meteorits gegants de prop, entrar a l'estació espacial MIR, veure el coet Ariane 5, observar el satèl.lit Sputnik, desafiar la ingravidesa, el planetari i conèixer com és el dia a dia d'alguns dels astronautes que han viatjat a l'espai en els últims anys. 

Una visita més que recomanable sobretot abans d'emprendre un viatge a la lluna.

La cité de l'espace (Toulouse)

Per més informació podeu visitar la seva pàgina web:      Cité de l'espace

Cuando la creatividad sale de las escuelas

Animación creada por estudiantes de la escuela Fructuós Gelabert de Barcelona:

LA REVOLUCIÓ DE LES JOGUINES 3

Una recomanació

M'agradaria recomanar-vos aquesta obra en la que hi trobareu intèrprets de la música i del mim. Sobre l'escenari posen en joc gestos, melodies i riures tocant alguns dels referents musicals del món del cinema i sense deixar de banda la complicitat amb el públic. Un espectacle que demostra que la comunicació va més enllà de la paraula.

Aquí teniu un enllaç on podeu fer un petit tast:

Concerto a Tempo d'Umore

I si... hi posem paraules?

Psicòlegs i neuròlegs coincideixen en que el pensament és un diàleg interior. De petits el materialitzem en veu alta, d'adults l'incorporem com a diàleg intern, l'interioritzem i en moltes ocasions ja esdevé automàtic. 

En ocasions els pensaments són caòtics, a vegades neuròtics, obsessius, s'associen de forma errònia o són disfuncionals pel nostre desenvolupament. És per aquest motiu que hem de cuidar el diàleg, tan intern com extern. Hem de ser molt cuidadosos amb el llenguatge perquè aquest no ens vagi en contra sinó a favor. Hem de revisar quines són aquelles falses creences i connexions que fem, que per hàbit s'han establert com a invulnerables i les hem de revisar. Potser van ser útils en algun moment o potser les vam fer per falta de recursos o d'experiències, per això les hem de replantejar de nou. I per fer-ho necessitem ser conscients de quines són, exterioritzar-les. Per fer-ho ens podem ajudar de preguntes com: De què em serveix pensar això? És verídic? Ho puc comprovar? Tinc evidències de que la correlació entre causa i efecte són certes i demostrables? Hi haurien altres alternatives?

Potser amb aquestes preguntes el que descobreixo és que alguns pensaments, són judicis de valor. Aquest és el primer pas, ser-ne conscients. Amb només això ja no serem tan esclaus dels nostres propis pensaments. Aquests són una construcció que en algun moment hem fet però que podem desmuntar i refer. I potser algunes preguntes com: Hi haurien altres alternatives? Puc plantejar varies hipòtesis en base a un mateix fet observable i/o aconteixement? Alguna d'elles es pot comprovar? Quina d'elles és més funcional?

I si el llenguatge conforma el pensament, quan dialoguem amb l'altre concidero que es construeix un pensament nou. El diàleg amb els altres ens modifica, canvia el nostre relat i el nostre pensament, per molt rígid que aquest sigui. Per exemple, en casos de persones amb autisme és important modelar el diàleg intern posant paraules al que es viu i com es viu perquè, en ocasions, la rigidesa del seu pensament fa que qualsevol esdeveniment que escapi de la relació causal que la persona espera, sigui molt difícil d'assimilar i d'entendre, provocant uns sentiments d'angoixa descomunals.

I si de la mateixa manera que ens alimentem, haguéssim d'alimentar el nostre cervell? Com ho faríem? Amb quins pensaments? Hi han alguns que ens fan sentir calmats i altres alterats? Potser hi han alguns que ens van a favor i altres en contra. 

 Potser podem escollir.

Estrategias para fomentar la autonomía de l@s estudiantes

Las últimas reivindicaciones de docentes, familias y estudiantes piden que bajen la ratio del alumnado en las aulas.

Ya no solo hablamos de que este factor produce una carencia a nivel académico sino que repercute también a nivel comunicativo y emocional. Para establecer un vínculo se necesita tiempo y cada vez, maestros y médicos, disponemos de menos tiempo, tanto por ratios altas como por aspectos burocràticos que debemos abordar.

Delante de esta situación la autonomía de los estudiantes nos juega a favor. En ocasiones es difícil determinar echos concretos que la propicien. Es por este motivo que os quiero pasar el enlace de una web escrita por una maestra que habla de algunas estrategias que, a través de su práctica y experiencia educativa, ha observado que son ejes vertebradores para ganar en autonomía dentro de un grupo.

Si queréis conocer y profundizar en cada una de ellas, lo podéis hacer en el siguiente enlace:

Som mestres

La importancia de las palabras

"Si tiramos una piedra, un guijarro, en un estanque, produciremos una serie de ondas concéntricas en su superficie que, alargándose, irán afectando los diferentes obstáculos que se encuentren a su paso: una hierba que flota, un barquito de papel, la boya del sedal de un pescador... Objetos que existían, cada uno por su lado, que estaban tranquilos y aislados, pero que ahora se ven unidos por un efecto de oscilación que afecta a todos ellos. Un efecto que, de alguna manera, los ha puesto en contacto, los ha emparentado. Otros movimientos invisibles se propagan hacia la profundidad, en todas direcciones, mientras que el canto o guijarro continúa descendiendo, apartando algas, asustando peces, siempre causando nuevas agitaciones moleculares. Cuando finalmente toca fondo, remueve el limo, golpea objetos caídos anteriormente y que reposaban olvidados, altera la arenilla tapando alguno de esos objetos y descubriendo otro. Innumerables eventos o microeventos se suceden en un brevísimo espacio de tiempo. Incluso si tuviéramos suficiente voluntad y tiempo, es posible que no fuéramos capaces de registrarlos todos. De forma no muy diferente, una palabra dicha impensadamente, lanzada en la mente de quien nos escucha, produce ondas de superficie y de profundidad, provoca una serie infinita de reacciones en cadena, involucrando en su caída sonidos e imágenes, analogías y recuerdos, significados y sueños, en un movimiento que afecta a la experiencia y a la memoria, a la fantasía y al inconsciente, y que se complica por el hecho que la misma mente no asiste impasiva a la representación. Por el contrario interviene continuamente, para aceptar o rechazar, emparejar o censurar, construir o destruir. "

Fragmento extraído del libro Gramática de la fantasía de Gianni Rodari .

¿Hacemos volar varias cometas?

Hacer volar una cometa no es una tarea fácil. Depende de múltiples variables, no solamente de la dirección y de la velocidad del viento. También de su forma, de los materiales y de la destreza del que lo maneja. Si una de ellas falla puede que nuestra intención de "hacer volar" se quede en un mero intento. 

Con los niños/as podemos establecer distintas hipótesis sobre como diseñar la cometa. Algunos deciden hacerla en forma de rombo, otros en forma hexagonal. Algunos con cartulina y otros con papel mache. Unos le hacen cola, otros deciden que no. Cada uno hace su diseño. 

Es importante que sepan qué decisiones toman y el porqué de cada una de ellas. Por ejemplo, "la haré con cartulina porqué así el viento no la va a romper" o "la haré con papel maché porqué así va a ser más ligera y el viento la levantará con más facilidad". Es importante que les pidamos que justifiquen sus decisiones, ellos serán conscientes de porqué lo hacen y nosotros de la absoluta coherencia con sus experiencias o creencias previas. Después, cuando cada uno la prueba corroboran hipótesis contrastando con las observaciones de otras muchas "cometas". Sacan conclusiones.

Lo extraordinario del asunto es que "mañana" tendremos una nueva oportunidad para lograrlo. Retomando nuestras conclusiones y rediseñando la cometa. Esperaremos que el viento sea favorable y volveremos a intentarlo. Tenemos tantas oportunidades como días. Algunos días dependerá de nosotros y de nuestro diseño de la cometa, otros dependerá de algún factor externo.   

Sin embargo hay un factor que no es una variable. Es un estado, puede ser un echo. La diversión, el disfrute.

"Sin duda el intentarlo cada día puede ser muy divertido"

La diada de SANT JORDI en un dibuix

Una excursió dalt de l'arbre

Cabanyes a Argelaguer construïdes per Josep Pujiula "el Garrell"