Conec dones altes, baixes, porugues, intrèpides. Ràpides com gaseles i lentes com tortugues. Que es rodegen de persones i solitàries. Que mengen com llimes i que s'atipen amb poc. Que parlen pels descosits i que fan amb silenci. Que riuen a ple pulmó i que s'enfaden quan cal. Que han viscut molt i d'altres que just arriben. Que volen ser bombers i periodistes. Mares, germanes, àvies, tot plegat i a la vegada. Que es desplacen amb patinet, bicicleta o són d'un altre planeta.
Quan penso en cadascuna d'elles, no puc evitar fer-ho en femení i quan ens trobem "parlem en femení".
No hay comentarios:
Publicar un comentario