Què et passa? No ho sé.

Què et passa? No ho sé. Quantes vegades haurem dit o haurem escoltat algú que ens ho diu? I si fós que no trobem la paraula?

L'Eduard Punset juntament amb Rafael Bisquerra han creat un mapa gràfic de 307 emocions diferents i com es relacionen entre elles.

Un exemple, l'alegria

Espais públics, espais també per crear

Aprop Inverness (Escòcia)

Un festival de DANSA per tenir en compte!!

IMPULSTANZ

Impulstanz és un festival de dansa que té lloc a la ciutat de Vienna durant un mes sencer cada estiu. És una recomanació tan per petits com per grans, tan per professionals com pels que s'inicien en el món de la dansa. És un moment per disfrutar de la dansa i donarli el valor que es mereix. És un mes en que la ciutat es vesteix de dansa, es capgira i tothom balla. 

Un conte un pèl peculiar

Coneixeu en SANTI? Sí, és aquest personatge que va tan carregat. Sabeu per què? Doncs perquè va al pati de la seva escola i allà es trobarà amb nens i nenes que parlen, miren i escolten diferent. Vols saber com? Doncs no et queda una altra opció que llegir-lo. Endavant!!

"L'escultura, la millor forma de plantejar preguntes" Jaume Plensa

L'exposició de  l'escultor Jaume Plensa es pot veure en aquests moments i fins el 22 d'abril del 2019 al MACBA. És un recorregut per gairebé tres dècades del seu treball. 

Exposició Jaume Plensa (MACBA, Barcelona)

Fins el moment havia constatat que la filosofia s'encarrega d'evocar constantment preguntes, moltes vegades sense trobar-hi resposta. El que no havia comprovat mai és com l'escultura també ho pot fer. 

Jaume Plensa, a través de metàfores visuals moltes vegades fetes a gran escala, et qüestiona i et deixa en situació d'interrogant, però al mateix temps et situa com a accionador. Juga amb elements com el so-silenci, pes-lleugeresa dels materials que utilitza. Les escultures exposades dialoguen amb l'espectador que no se sent com a tal, se sent que hi conviu i que hi forma part. 

Entrar en el món i en el joc de l'artista és un plaer que  no sempre s'aconsegueix. És una màgia que en alguns moments experimentes però que no sempre passa i Plensa ho aconsegueix.

Enhorabona.

Parlem en femení

Conec dones altes, baixes, porugues, intrèpides. Ràpides com gaseles i lentes com tortugues. Que es rodegen de persones i solitàries. Que mengen com llimes i que s'atipen amb poc. Que parlen pels descosits i que fan amb silenci. Que riuen a ple pulmó i que s'enfaden quan cal. Que han viscut molt i d'altres que just arriben. Que volen ser bombers i periodistes. Mares, germanes, àvies, tot plegat i a la vegada. Que es desplacen amb patinet, bicicleta o són d'un altre planeta. 

Quan penso en cadascuna d'elles, no puc evitar fer-ho en femení i quan ens trobem  "parlem en femení".

K de Kandinsky

Avui hem fet unes escultures amb el materials dels bloc lògics. Els infants de p5 de l'Escola Josep Montserrat deien que eren "peces, triangles, rodones, rectangles, quadrats o figures geomètriques". També deien que un rectangle podia ser un mòbil, una dent d'un nen, una aleta de tauró, un sol... Cadascuna d'elles representa alguna cosa per a ells. Després vam crear una escultura amb diferents peces i representaven altres coses, com per exemple: un coet, un tren...

Després se'ls hi va mostrar algunes de les següents pintures del pintor Kandinsky:

L'art en la majoria de casos és abstracte, representa, simbolitza. Sota l'ull de l'infant això ja és una obvietat. 

Rap en clau de Dahl

Partint del llibre de Roald Dahl "Cuentos en verso para niños perversos", un grup d'estudiants de  6è de l'escola Josep Montserrat de Mataró han construït rimes jugant amb la sonoritat de les paraules. 


Primerament han realitzat una rima per parelles i després les hem ajuntat per formar aquesta poesia que teniu a continuació:

Esta mañana no quise ir a la escuela

porqué me dio un gran dolor de muela.

Siempre entramos a las nueve 

y pocas veces llueve.

Ahir a informàtica vam estar amb una parella

per redactar sobre la vida d'una dona bella.

També vam fer educació física 

però no vam tenir gaire química.

Amb els fillols per la tarda

vam fer lectura en veu alta.

Quan l'Oriol i en David parlaven

els altres cantaven.

I quan la Sagrario estava parlant

jo estava jugant.

Mentre jo estava fent un partit

l'Ainhoa es partia el pit

i mentre ella estava a les grades parlant

el Gerard estava jugant.

Al sortir de l'escola, a la riera,

Esborranys utilitzats

em vaig trobar a la meva peluquera.

Y después fui a un hotel

y me sirvieron un te con miel.

Avui només arribar, els nens estudien sense parar

però la mestra vol continuar.

Decidit! A la Quima li regalem un joc de plastilina

i un tros de mandarina.

Avui a música qui toca el trombó 

premi!! es menja un bombó.

Però en Sergi vol una nau...

i sabeu què? li demana a l'Arnau.

El baile de fin de curso es divertido

así que no podrás decir que es aburrido.

¿Te apuntas?

Mañana es mi cumpleaños,

como todos los años

Y perdona si en clase de música os chafo la guitarra 

porqué ya son las 10.43

y esta rima me da mucho estrés!

Ara ja només falta el títol, posar-hi una mica de música de fons i ja teniu un rap!!!

Qui diu ara que la poesia no és música?

Endavant resilient!!!

En ocasions fa por exterioritzar el que pensem: a vegades perquè no volem, altres perquè no podem. I aquí és on juga un paper molt important l'art. Les representacions artístiques en són plenes de totes aquestes pors, de totes aquestes històries i pensaments. I en elles, tal i com apunta Boris Cyrulnik, ens hi reconeixem i en podem parlar, desde la distància. En aquest vídeo que adjunto a continuació podeu escoltar una conferència d'aquest neuropsiquiatra:

Resiliencia: el dolor es inevitable, el sufrimiento es opcional

Tal i com diu Cyrulnik, el dolor és un però el patiment o la representació d'allò que ens ha passat ho podem viure infinitat de vegades. El patiment per tan, ens juga en contra, és una guerra que tenim les de perdre. I no ens mereixem perdre, almenys contra nosaltres mateixos.