Emociona't però amb cap eh??

No podem escapar de les emocions, són innerents a tot ésser viu. La diferència que tenim els humans, respecte altres animals, és la capacitat de pensar sobre aquella emoció que vivim. I aquí és on neixen els sentiments. 

Si partim doncs de que els sentiments són aquesta dansa entre emocions i pensaments anem a pams. 

David Perkins, codirector del projecte Zero,  afirma que: 

"El pensament és bàsicament invisible. (...) En la majoria dels casos es manté sota la capota, dins del meravellós motor que és la nostra ment (...) Afortunadament, ni el pensament, ni les oportunitats per pensar, necessàriament han de ser invisibles com freqüentment ho són. Com educadors, podem treballar per aconseguir fer el pensament molt més visible del que ho sol ser a l'aula. Quan així ho fem, estem oferint als estudiants més oportunitats des d'on construïr i aprendre". 

Per aquest motiu, és important generar un espai (físic i temporal) a l'aula on nens/es i adolescents puguin identificar allò que els hi passa, anomenant-ho, i al mateix temps explicar quina ha estat la situació que ha generat aquell estat anímic. 

Si intentem posar paraules a aquests sentiments podem generar que aquest pensament, que Perkins titlla d'invisible, fer-lo visible.

I indirectament farem que les emocions també ho siguin una mica.

Potser d'aquesta manera començarem a "aprendre a pensar".

Exemple de treball de reconeixement dels sentiments fet amb estudiants de 4t de primària de l'escola Rosa Oriol i Anguera (Lliçà d'Amunt)

A la fotografia anterior els estudiants van anar treient paraules que coneixien per nombrar estats anímics. Per enriquir el número de paraules la tutora anava proposant alguna paraula que desconeixien. Després, un cop escrites, les van classificar segons l'emoció que per ells representava. És important que generin ells el material perquè serà una eina a la que podran recórrer quan ho necessitin. En aquest cas, els estudiants van crear un hàbit en que en qualsevol moment del dia, podien posar la seva foto davant del sentiment que havíen sentit. També era una eina per la mestra per saber si hi havia hagut algun conflicte al pati o havia passat quelcom a casa.