Rap en clau de Dahl

Partint del llibre de Roald Dahl "Cuentos en verso para niños perversos", un grup d'estudiants de  6è de l'escola Josep Montserrat de Mataró han construït rimes jugant amb la sonoritat de les paraules. 


Primerament han realitzat una rima per parelles i després les hem ajuntat per formar aquesta poesia que teniu a continuació:

Esta mañana no quise ir a la escuela

porqué me dio un gran dolor de muela.

Siempre entramos a las nueve 

y pocas veces llueve.

Ahir a informàtica vam estar amb una parella

per redactar sobre la vida d'una dona bella.

També vam fer educació física 

però no vam tenir gaire química.

Amb els fillols per la tarda

vam fer lectura en veu alta.

Quan l'Oriol i en David parlaven

els altres cantaven.

I quan la Sagrario estava parlant

jo estava jugant.

Mentre jo estava fent un partit

l'Ainhoa es partia el pit

i mentre ella estava a les grades parlant

el Gerard estava jugant.

Al sortir de l'escola, a la riera,

Esborranys utilitzats

em vaig trobar a la meva peluquera.

Y después fui a un hotel

y me sirvieron un te con miel.

Avui només arribar, els nens estudien sense parar

però la mestra vol continuar.

Decidit! A la Quima li regalem un joc de plastilina

i un tros de mandarina.

Avui a música qui toca el trombó 

premi!! es menja un bombó.

Però en Sergi vol una nau...

i sabeu què? li demana a l'Arnau.

El baile de fin de curso es divertido

así que no podrás decir que es aburrido.

¿Te apuntas?

Mañana es mi cumpleaños,

como todos los años

Y perdona si en clase de música os chafo la guitarra 

porqué ya son las 10.43

y esta rima me da mucho estrés!

Ara ja només falta el títol, posar-hi una mica de música de fons i ja teniu un rap!!!

Qui diu ara que la poesia no és música?

Endavant resilient!!!

En ocasions fa por exterioritzar el que pensem: a vegades perquè no volem, altres perquè no podem. I aquí és on juga un paper molt important l'art. Les representacions artístiques en són plenes de totes aquestes pors, de totes aquestes històries i pensaments. I en elles, tal i com apunta Boris Cyrulnik, ens hi reconeixem i en podem parlar, desde la distància. En aquest vídeo que adjunto a continuació podeu escoltar una conferència d'aquest neuropsiquiatra:

Resiliencia: el dolor es inevitable, el sufrimiento es opcional

Tal i com diu Cyrulnik, el dolor és un però el patiment o la representació d'allò que ens ha passat ho podem viure infinitat de vegades. El patiment per tan, ens juga en contra, és una guerra que tenim les de perdre. I no ens mereixem perdre, almenys contra nosaltres mateixos. 

Per amants de l'espai

Una visita molt recomanable, tan per infants com per adults amants de l'espai, és el parc científic "la Ciutat de l'Espai" situada a la ciutat de Toulouse. Un lloc on hi pots aprendre jugant i interactuant, pots caminar per la superfície lunar, veure un tros de lluna, veure meteorits gegants de prop, entrar a l'estació espacial MIR, veure el coet Ariane 5, observar el satèl.lit Sputnik, desafiar la ingravidesa, el planetari i conèixer com és el dia a dia d'alguns dels astronautes que han viatjat a l'espai en els últims anys. 

Una visita més que recomanable sobretot abans d'emprendre un viatge a la lluna.

La cité de l'espace (Toulouse)

Per més informació podeu visitar la seva pàgina web:      Cité de l'espace

Cuando la creatividad sale de las escuelas

Animación creada por estudiantes de la escuela Fructuós Gelabert de Barcelona:

LA REVOLUCIÓ DE LES JOGUINES 3

Una recomanació

M'agradaria recomanar-vos aquesta obra en la que hi trobareu intèrprets de la música i del mim. Sobre l'escenari posen en joc gestos, melodies i riures tocant alguns dels referents musicals del món del cinema i sense deixar de banda la complicitat amb el públic. Un espectacle que demostra que la comunicació va més enllà de la paraula.

Aquí teniu un enllaç on podeu fer un petit tast:

Concerto a Tempo d'Umore

I si... hi posem paraules?

Psicòlegs i neuròlegs coincideixen en que el pensament és un diàleg interior. De petits el materialitzem en veu alta, d'adults l'incorporem com a diàleg intern, l'interioritzem i en moltes ocasions ja esdevé automàtic. 

En ocasions els pensaments són caòtics, a vegades neuròtics, obsessius, s'associen de forma errònia o són disfuncionals pel nostre desenvolupament. És per aquest motiu que hem de cuidar el diàleg, tan intern com extern. Hem de ser molt cuidadosos amb el llenguatge perquè aquest no ens vagi en contra sinó a favor. Hem de revisar quines són aquelles falses creences i connexions que fem, que per hàbit s'han establert com a invulnerables i les hem de revisar. Potser van ser útils en algun moment o potser les vam fer per falta de recursos o d'experiències, per això les hem de replantejar de nou. I per fer-ho necessitem ser conscients de quines són, exterioritzar-les. Per fer-ho ens podem ajudar de preguntes com: De què em serveix pensar això? És verídic? Ho puc comprovar? Tinc evidències de que la correlació entre causa i efecte són certes i demostrables? Hi haurien altres alternatives?

Potser amb aquestes preguntes el que descobreixo és que alguns pensaments, són judicis de valor. Aquest és el primer pas, ser-ne conscients. Amb només això ja no serem tan esclaus dels nostres propis pensaments. Aquests són una construcció que en algun moment hem fet però que podem desmuntar i refer. I potser algunes preguntes com: Hi haurien altres alternatives? Puc plantejar varies hipòtesis en base a un mateix fet observable i/o aconteixement? Alguna d'elles es pot comprovar? Quina d'elles és més funcional?

I si el llenguatge conforma el pensament, quan dialoguem amb l'altre concidero que es construeix un pensament nou. El diàleg amb els altres ens modifica, canvia el nostre relat i el nostre pensament, per molt rígid que aquest sigui. Per exemple, en casos de persones amb autisme és important modelar el diàleg intern posant paraules al que es viu i com es viu perquè, en ocasions, la rigidesa del seu pensament fa que qualsevol esdeveniment que escapi de la relació causal que la persona espera, sigui molt difícil d'assimilar i d'entendre, provocant uns sentiments d'angoixa descomunals.

I si de la mateixa manera que ens alimentem, haguéssim d'alimentar el nostre cervell? Com ho faríem? Amb quins pensaments? Hi han alguns que ens fan sentir calmats i altres alterats? Potser hi han alguns que ens van a favor i altres en contra. 

 Potser podem escollir.

Estrategias para fomentar la autonomía de l@s estudiantes

Las últimas reivindicaciones de docentes, familias y estudiantes piden que bajen la ratio del alumnado en las aulas.

Ya no solo hablamos de que este factor produce una carencia a nivel académico sino que repercute también a nivel comunicativo y emocional. Para establecer un vínculo se necesita tiempo y cada vez, maestros y médicos, disponemos de menos tiempo, tanto por ratios altas como por aspectos burocràticos que debemos abordar.

Delante de esta situación la autonomía de los estudiantes nos juega a favor. En ocasiones es difícil determinar echos concretos que la propicien. Es por este motivo que os quiero pasar el enlace de una web escrita por una maestra que habla de algunas estrategias que, a través de su práctica y experiencia educativa, ha observado que son ejes vertebradores para ganar en autonomía dentro de un grupo.

Si queréis conocer y profundizar en cada una de ellas, lo podéis hacer en el siguiente enlace:

Som mestres